Reproduïm a continuació l’entrevista que **CMDSport** ha fet a **August Tarragó**, soci-gerent de Llop- gestió de l’esport. August Tarragó, director general de Llop Gestió de l'Esport, del grup Sintagmia, destaca que la competència entre gimnasos ha crescut molt i reconeix que a les ciutats "s'ha produït un moviment reactiu, per part dels que abans estaven sols i dominaven el mercat ". Convençut sentencia que "intentar tancar el mercat perquè no entri ningú més és impossible". **Una gran part dels responsables d'instal·lacions esportives opinen que els tècnics són la clau per fidelitzar els usuaris del fitness. ¿Opina el mateix?** A Sintagmia considerem que no només és el tècnic o tècnica els que influeixen a l'hora de fidelitzar, sinó totes les persones que treballen en un complex esportiu i que es relacionen diàriament, entre ells i amb els usuaris. Aquestes són les relacions que acaben diferenciant un servei. Els tècnics són importants, però també les persones de recepció, manteniment, neteja, socorristes, etc. **És a dir, el tracte personal és la clau per fidelitzar. ** Quan en un sector comença a costar cada vegada més distingir pel producte, en què molt poca gent té la capacitat de destacar, el que diferencia a les empreses són les relacions humanes. En la majoria dels centres esportius ningú pot dir: "jo faig les classes d'spinning millor que ningú". És possible que la persona que va a una classe dirigida no sàpiga si el tècnic fa bé la classe, però sí que pot dir: aquest tècnic o tècnica "m'agrada, em motiva", "aquesta tècnica em somriu i m'atén molt amablement" . Això és el que es valora. **¿La fidelització és més complicada en instal·lacions municipals? ** Al sector Premium, que són clubs aspiracionals i distintius, sí que tenen un avantatge, perquè una bona part dels usuaris són fidels, perquè "mola" pertànyer a aquell gimnàs. Per tant, tenen un factor a favor que nosaltres no tenim; però també és cert que no tota la població té interès en aquest tipus de clubs i que els centres públics tenim arguments i discurs suficient per fidelitzar els usuaris. Crec que els que ho tenen pitjor són els low cost, perquè hi ha molta rotació. El model s'esgota. **S'esgota? ** El model low cost ve d'Alemanya i els EUA, i han hagut de adaptar-lo a la realitat del mercat d'aquí. Els gimnasos low cost purs i durs, que són els que no tenen activitats dirigides, aquí no funcionen. I, entre altres raons, això succeeix perquè aquí tenim el mercat de les instal·lacions públiques, amb tarifes molt competitives. Per això, no es pot sostenir el model original low cost i tampoc es poden mantenir els preus originals. De fet, molts ja han passat de cobrar 20 euros a cobrar 30. Crec que acabaran igualant els seus preus amb els dels centres esportius concessionals. El que sí s'ha de reconèixer és que tenen una gran capacitat de captació en les obertures. **Suposo que la competència és més gran en les grans ciutats ... ** A Barcelona, per exemple, el mercat de l'oferta esportiva està revolucionat. S'ha produït un moviment reactiu per part dels que abans estaven sols i dominaven el mercat. Intentar tancar el mercat i que no entri ningú més és impossible. El mercat és imparable. **Què vol dir? ** Primer, l'aparició dels low cost fa només 7 o 8 anys; després, l'arribada dels gimnasos 24 hores; poc després, els centres botique, els CrossFit, els HBX ... Totes aquestes novetats han provocat una certa tensió al mercat de Barcelona ciutat i també en altres ciutats grans. Els centres públics estan patint perquè el mercat es mou, apareixen moltes noves ofertes i els que vivien tranquil·lament, perquè eren els únics fa 20 anys, ara veuen que "se'ls mou el terra". Primer van optar per resistir i després han decidit adaptar-se per evitar que la crisi sigui irreparable. **¿Els gimnasos Premium també s'han vist afectats per l'aparició de totes aquestes novetats? ** Els Premium no han tingut mai cap dubte. Saben a què juguen, tenen la clientela que ells volen, estan ben posicionats i saben quin és el seu model de negoci. Els dubtes s'han generat en els centres Medium i, principalment en grans ciutats, en les concessions municipals. Han tingut dubtes sobre quin és el seu model de negoci, fins al punt que algunes concessions municipals s'han inventat quotes low cost, s'han incorporat espais boutique i, fins i tot, s'han instal·lat zones termals i spa, que són pròpies del model de gimnàs Premium. Quan al mercat li passa el que està passant, es posa en dubte el model de negoci. Hi ha molta gent que no sap a què juga. **Què poden fer les concessions davant la competència del low cost? ** Primer, no perdre el cap, saber quin paper jugues al mercat i tenir claríssima quina és la teva proposta de valor. Crec que el sector públic s'equivoca quan intenta combatre la competència amb el discurs que som fitness. És fals. Nosaltres no som fitness, nosaltres som Salut. Salut integral de les persones, des dels 0 fins als 100 anys. Les persones, i sobretot els governs municipals, han de saber que estem 'venent' salut i que la salut ha de ser la base del nostre equilibri personal. L'objectiu és aconseguir hàbits per millorar la salut integral de les persones mitjançant l'activitat física, l'alimentació i una forma de vida saludable. Entre tots hem de ser capaços de generar més activitats perquè la gent s’ 'enganxi' a fer esport. **A partir d'aquest discurs que té com a objectiu la salut de les persones, cap a on creu que s'encamina el sector del fitness? ** Reitero que no vull ser 'fitness', els nostres centres ofereixen activitats físiques per millorar la salut de les persones. Considero que l'esport és una de les millors maneres de viure i els centres públics han de ser la base per implementar polítiques de salut. D'altra banda, la resta de les ofertes esportives han de tenir clar quin és el seu model de negoci. Al final, tots els models han de ser capaços de conviure. Entre tots hem de ser capaços de generar més activitats perquè la gent es 'enganxi' a l'esport i, sobretot, incrementar el nombre de persones que practiquen esport. **¿En quin model situa al pàdel? ** Crec que el pàdel va tenir un moment de 'bombolla'. Tothom va creure que aquest esport era un gran negoci i, fins i tot, es van construir pistes cobertes en un país on tot just plou. El que acabarà passant, com succeeix sempre, és que quedarà un nivell d'oferta adequat a la demanda. En el pàdel s'estan definint dos models: els clubs de pàdel per als grans aficionats i les pistes per als que practiquen pàdel social, no de competició, que és el que oferim a les instal·lacions municipals. Crec que moltes de les pistes que es van construir acabessin tancant-se, especialment les pistes cobertes. Són insostenibles. **Creu que en els centres municipals caldria instal·lar rocòdroms? ** Si, crec que hauria d'haver rocòdroms en totes les instal·lacions esportives i en tants espais públics com sigui possible. És més, haurien de ser públics i no plantejats des de l'òptica del negoci. A Euskadi ho tenen claríssim. En molts pavellons esportius instal·len un rocòdrom. Això és fer política pública per millorar la salut de la població. **¿Intercanvien opinions i experiències entre els responsables i directors dels centres esportius? ** Crec que tenim una gran capacitat per comunicar-nos, per establir relacions que ens permetin progressar. També és cert que som un sector habituat a 'marcar paquet' ... Encara que cada un fa el que pot. Sincerament, crec que a aquest sector li falta una mica d'humilitat. 17 de juliol de 2019 [Llegeix l'entrevista original en aquest enllaç](https://www.cmdsport.com/esencial/cmd-fitnessgym/august-tarrago-intentar-cerrar-mercado-imposible/)