Els que pertanyem a la pròxima generació de jubilats, que vam nèixer durant el baby boom dels anys 60, tenim moltes expectatives respecte el futur que ens espera. Tots volem poder gaudir d’un temps d’oci en òptimes condicions de salut i de qualitat de vida durant el màxim de temps possible. I és que una vegada hem complert amb la funció biològica de la reproducció, hem tret endavant els nostres fills i hem arribat a la fase final del nostre itinerari professional no donem per acabat el nostre Cicle Vital. Els demògrafs diuen que a aquest ritme, serà normal viure més de 100 anys. Certament, vivim en un entorn en el que el fenòmen de l’envelliment pot ser interpretat com un èxit de les polítiques sanitàries i preventives institucionals. I a Catalunya en treiem pit. Els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2014 (ESCA’14) presentats aquest darrer mes d’abril, coloca la nostra Autonomia en el tercer lloc del rànquing europeu d’Esperança de Vida dels seus habitants, per darrere d’Islàndia i Suècia. Es viu més temps, en millor forma física i en una situació de condicions materials superior a qualsevol altre moment de la nostra història. Les institucions sanitàries estàn en alerta constant respecte el foment i la promoció per a tota la població d’aquelles conductes que incloem dintre de l’etiqueta d’hàbits saludables. Però el mateix informe alerta, que un 22% dels enquestats, tenen una vida massa sedentària i que cal que incorporin condicions de vida més actives. Els resultats dels informes posen més pressió en la importància de prendre consciència en l’adopció d’estils de vida saludables. A partir dels 75 anys, càncer, malalties cardiovasculars i neurodegeneratives representen més del 60% de les causes de mort, segons dades de l’Institut Nacional de l’Envelliment. La idea que els científics ens suggereixen és que l’envelliment és en sí mateix, una malaltia, i que les altres afecccions, són manifestacions d’una base en comú. O sigui, que els baby boomers esperem tota la vida els 67 anys per passar a formar part de l’estat paradisíac de la jubilació indefinida, i ara resulta que només 8 anys després del moment anhelat, entrarem en un estat irreversible de malaltia crònica. No és estrany, donades aquestes perspectives, que ens preocupi més que mai conèixer quins són els factors crítics que garanteixen dilatar al màxim en el temps el bon estat de salut. Els treballs longitudinals de caràcter epidemiològic, que s’encarreguen de fer el seguiment d’una cohort de persones durant décades, ens donen pautes molt clares en aquest sentit. S’acaba de publicar a la revista BMJ (http://bjsm.bmj.com/content/49/11/743) els resultats d’un estudi que ha controlat milers de persones a Noruega els seus hàbits de salut. Es conclou que trenta cinc minuts d’exercici físic, sis dies a la setmana de moderat exercici, està associat amb una reducció del 40% del risc de mortalitat. Donat que l’exercici físic possibilita la incidència directa sobre els factors metabòlics del cos humà, es converteix en una eina prescriptora d’ampli espectre, per a evitar i millorar, una àmplia varietat de malalties. La pràctica esportiva està de moda. Ens manté en vida i joves. És la solució als nostres problemes de salut i el paradigma sobre el que pivota bona part la manera d’entendre la vida actual. I es que vivim un moment social que interpreta la joventut i la salut com valors absoluts i l’esport, com el mitjà per aconseguir-ho. En un altra època, no ens importava posar en perill la nostra vida o la nostra llibertat, si la causa s’ho valia. La gent era capaç del sacrifici per una societat més justa. La història de l’esport n’està farcida d’exemples que proven la seva importància com element reivindicatiu. Recordem el gest dels atletes vencedors en la prova de 200 metres llisos en els Jocs Olímpics de 1968, els americans Tommie Smith i John Carlos quan amb el braç en alt i el puny tancat, reivindicaven el Black Power. “Guanyar o perdre, però sempre en democràcia”, afirmaven els jugadors del Corinthians, durant els anys 80, en plena dictadura política de Brasil, i abans de l’adveniment del canvi democràticdel seu país. I és que els temps de les lluites nacionalistes i dels ideals revolucionaris han anat deixant pas als ideals a favor d’una cultura potenciadora de la millora de les condicions de vida i la seva preservació. Arthur Ashe, seria l’exemple a cavall entre aquestes dues visions. Ashe va ser un destacat tenniste afroamericà, que va lluitar i reivindicar durant els anys 60 i 70 el racisme i el règim de l’Apartheid a Sudàfrica i al final dels seus anys, va reivindicar la causa de la SIDA. Va morir als anys 90 d’aquesta malaltia, reclamant la importància de la inversió científica amb l’objectiu de lluitar contra ella. L’espectacular creixement de la “Indústria de l’esport popular” i la preocupació per la salut i el cos, ens indiquen que en general la nostra societat està enfocada als valors relacionats amb la vida i la seva preservació. I aquest fet es reflecteix en la pràctica esportiva també. La cursa de l’Hospital de Sant Pau, està organitzada pel propi Hospital a favor de la lluita contra les malalties cardiovasculars. La Intermón TrailWalker, és una cursa de 100 km que vol recaptar fons per aconseguir lluitar contra la pobresa al món. Eslogans com “Esport és vida” o “Mullem-nos per l’esclerosi”, “Cursa solidària”, “Corre contra el càncer”... no fan més que posar en valor els ideals sobre els que es consolida la nostra societat i el teixit empresarial que els recolza en forma de Responsabilitat Social Corporativa. Què lluny ens queden aquells moments en que Nelson Mandela, en el discurs del judici de 1961, en el que el van condemnar a 27 anys de presó, expressava que la llibertat “és un ideal pel que espero viure, però pel que estic disposat a morir”. I és que l’imaginari social que vivim no deixa de ser part d’allò que els romàntics alemanys denominaven “Esperit de l’Êpoca”, on cada moment històric ve definit per uns principis que constitueixen les seves veritats absolutes. Podeu trobar l'article original al Diari L'esportiu del dia 1 de juny de 2015 o al següent enllaç.